TARDOR FEDERALISTA
Tardor federalista,
Fa uns dies vaig assistir a la
presentació del llibre “Empantanados”. Un acte organitzat pels Federalistes
d’Esquerra a l’espai Betúlia de Badalona. Al finalitzar l’acte, en el torn de
precs i preguntes, una assistent que es va presentar com a professora
d’Universitat, va preguntar al Sr. Joan Coscubiela que estaven fent els/les
federalistes per a atreure els/les joves envers la ideologia federalista.
Suposo que com era una mica tard, la resposta per part del ponent va ser curta
i concisa: “no tinc cap fórmula per aquest tema”. De camí cap a casa, vaig
pensar que el ponent, encara que fossin cinc cèntims, podia haver fet alguna
apreciació de l’aposta per exemple, que estan portant a terme els/les joves,
per fer avançar el federalisme a la unió europea.
El cas va ser que la paraula
“jove” se’m va quedar penjada a l’hemisferi dret, i vaig sentir curiositat per
saber per què una part considerable dels joves catalans apostaven per
l’independentisme. Doncs bé, sembla ser que són diferents les causes que fan
que els/les joves se sentin defensors de la causa independentista: l’educació,
la família, l’atur, la corrupció, el passat franquista i el desgast dels
partits consolidats són algunes de les causes que fan que els/les joves
se sentin atrets per l’ideari independentista i el vegin com la ideologia que
els permetrà conquerir una nova nació. Però a més d’aquestes raons, també ens
trobem que hi ha una edat propicia per a què l’independentisme es coli per la
pell suau dels joves: l’adolescència.
En el temps de l’adolescència
els/les joves són més vulnerables als esdeveniments que succeeixen a la seva
vida. Segons alguns estudis se considera que els canvis que es produeixen en
aquesta etapa lligats a nous coneixements i a la reflexió que es produeix sobre
la identitat fan que els/les joves sentin partidaris envers les ideologies de caire
nacionalista. En una societat que ofereix més incerteses que oportunitats la
utopia nacionalista troba en aquest col·lectiu emocional, un camp de cultiu on
conrear la possibilitat de construcció de la nació ideal. I així, els/les joves
carregats d’il·lusions per un nou país fan de l’independentisme la seva
senyera.
Deia la filosofa Hannah Arendt
que quan la política es desvincula de la veritat es corromp la democràcia, és
per això, que continua essent necessari que torni el seny a les institucions
catalanes i es faci una reflexió ajustada de la realitat; calen polítics que no
vulguin confondre, que no facin una interpretació interessada i partidista dels
fets; cal que la veu federalista arribi als joves com la ideologia que ens
permetrà a través del pacte, l’acord, el diàleg, la tolerància, la igualtat
construir de nou el contracte social per una Catalunya més solidària, menys
individualista, més Europea i mes democràtica. Una Catalunya per a joves que
apostin per una societat més plural, on puguin conviure identitats múltiples
sense jerarquies ni prejudicis, on prevalgui la fraternitat, la diversitat i,
els principis de solidaritat social no restin oblidats; tot un mosaic cultural,
on totes les expressions lingüístiques, culturals i ètniques tinguin cabuda
dins de l’arc de Sant Martí que és la humanitat.
Badalona, 19 d’octubre de 2018
Comentaris