MIRANT BADALONA

Va ser un diumenge al matí que, junt a un amic, vàrem sortir per primera vegada a caminar. Vàrem començar per Les Rambles, que començaven a mostrar el seu esplendor de primavera, repleta de gent: uns passejant, altres asseguts prenen el vermut. Les parades d'artesania, de venda de flors, i els pintors amb les seves obres, davant l'escola del Mar ens vam donar nostàlgies de records mig oblidats. Vàrem arribar fins el carrer Prim i vàrem continuar caminant pel carrer de Santa Madrona, i allà ens vam asseure a contemplar des d'un banc de disseny, les esteles que adornaven el cel.
Badalona és molt més que un conjunt d'edificis, carrers i places. Un cop Cortázar va preguntar: - què és un pont? i es va respondre "un pont és una persona creuant un pont". La ciutat, ho mateix que els ponts de Cortázar, són persones caminant, passejant pels seus carrers. Són escenaris de trobades i decepcions, d'amors i odis, són també escenaris de grans soledats. Badalona és tot això i ho és en cadascun dels seus racons. Caminar pels seus barris, pels seus carrers és una experiència diversa i dinàmica de viure la ciutat. Caminant, un torna a sentir la presència de l'altre. Allà, el ull és ull i mira, mira al cel, al mar i als altres. Mirar i ser mirat. Aquests són els secrets atractius de Badalona. Surti'm llavors a caminar per la ciutat com rodaires entusiasmats a gaudir dels seus carrers i de totes les mirades.