LA PLATJA DE BADALONA

La platja de Badalona,

Em trec els texans, la camiseta i les sabatilles, sota els peus sento el calor de la sorra daurada. Estenc la tovallola a prop de la vora del mar, tan a prop, que oloro la seva salinitat. La platja està tranquil·la i sembla el mirall on es reflecteixen els tresors secrets del mar.
Fico els peus dins l’aigua i sento la seva fredor a la pell; de mica en mica, vaig submergint el cos sencer. És el primer bany d’estiu. Surto del mar i m’asseco l’aigua de la cara, dels braços i les cames, per posar-me protecció solar, després no vull tenir problemes amb la pell. L’aroma dolç de la nivea es cola pels sentits acompanyant aquests primers raigs de sol. Dono un tom amb la mirada i veig que arriba més gent: joves allunyats del món escolar, els primers estiuejants a la ciutat, mares i pares amb la canalla, gent gran passejant. Al cap d’una estona comença a quedar-hi poc espai entre les tovalloles. Llenço la vista fins l’horitzó, i el color blau de l’aigua, il·luminat per la llum del sol, em sembla una imatge d’extrema bellesa.
Badalona és una ciutat costanera amb moltes joies, però a l’estiu la seva joia més preciosa és el seu diamant blau: la Platja; quasi cinc quilòmetres de platja plena de vida i d’alegria. Tot un litoral d’or que abasta: la platja de la Barca Marina, la platja de Cristall, la del Pont d’en Botifarreta, la dels Pescadors, la dels Patins a Vela, la de l’Estació, la del Pont del Petroli, la del Coco i la platja de la Mora; un ample recorregut per a relaxar-se amb la lectura, per a escoltar la música del mar, per a jugar i divertir-se, per a imaginar, per a fer esports...
Obro la meva bossa de cotó i fico la tovallola; mentre em vesteixo rumio que aquest meravellós matí de mar i de sol a Badalona, m’ha permès gaudir de la felicitat, l’harmonia, l’equilibri, la pau i la llibertat que ens porta l’estiu.