EL MUSEU DE BADALONA

El Museu de Badalona,

Amb la primavera un vent nou recorre la ciutat. Mentre l’Anna espera que arribi la Mònica, una amiga periodista que ve a la ciutat a fer un reportatge del Museu i del nou espai arqueològic, mira esbalaïda com ha canviat la nova plaça de Pompeu Fabra. Al seu costat uns ciutadans parlen de la gran varietat d’arbres i de vegetació que guarneixen la plaça.

Un cop arriba la Mònica, l’Anna li proposa anar al Cafè de la Sargantana, un lloc on es desenvolupen moltes activitats culturals, situat al carrer Sant Sebastià al costat del carrer Jaume Borràs, i a prop del Museu.

La ciutat romana, la ciutat del passat, de la memòria i de l’historia els obre les portes. Abans de començar el recorregut per les termes romanes i la zona del Decumanus, un dels jaciments arqueològic més grans de Catalunya, l’Anna li ensenya a la Mònica on està ubicada “La Venus de Badalona”, una de les peces més importants del museu i un emblema per a la ciutat. Les dues joves s’aturen davant l’escultura que se’ls presenta des de la seva feminitat, com la deessa romana relacionada amb l’amor, la bellesa, la fertilitat i el desig.

El recorregut per les restes romanes és excepcional i la nova il·luminació escenogràfica les trasllada per uns instants a la Baetulo romana emmurallada, de carrer recte i de plaça porticada, al bell mig de la ciutat.

Al sortir del Museu l’Anna pensa que les ciutats arqueològiques tenen una atmosfera peculiar, com si l’esperit dels seus avantpassats no haguessin mai abandonat la seva ciutat i les pedres, testimoni del temps, tinguessin un llenguatge secret per a una Badalona de forts arrels i nobles sentiments.

Badalona, 28 de març de 2011