BLAUBAD, UN PETIT HEROI

Blaubad, un petit heroi

Un primaveral matí d’abril, en Ruben un dibuixant de còmics, obre la finestra del seu estudi i observa que ja han tret les pantalles que cobrien la plaça de Pompeu Fabra. Mira el nou indret ciutadà i percep que s’ha produït un canvi espectacular; lluny queden les velles cases i els foscos magatzems de temps passats.
Mentre que des de la distància en Ruben es mira bocabadat la plaça, damunt un full en blanc hi ha una història a punt de començar, es tracta de la creació d’un petit heroi anomenat Blaubad. Avui, Blaubad, ha decidit escapar-se de la seva vinyeta de còmic i del rol que potser li atribueixi el seu creador; ell no vol ser un personatge de novel·là negra ni tampoc un Superman.
Com fa un dia solellós decideix donar un tomb per la ciutat, i gaudir de vivències pròpies. Recorre els carrers, entusiasmat, mirant-lo tot amb gran curiositat. Al veure un camió de neteja que diu: “Estrena Badalona cada dia”, pensa que podria ser un heroi amb capacitats especials per combatre els grafítics que alguns fan a les façanes dels edificis; dels fanals de la ciutat pengen uns ròtols publicitaris que anuncien la celebració de la VII Magna Celebratio i especula que podria ser un heroi romà que ha aconseguit salvar a la Venus de les mans d’algun vilà; sense adonar-se compte arriba fins a l’escola de vela del port marítim i imagina que podria ser un gran navegant; a l’escoltar com uns homes parlen sobre les retallades de la sanitat i l’educació pública, rumia que potser podria ser un defensor dels drets humans, un heroi d’esquerres, un guerrer sense espasa, que lluitaria empunyant al vent la força de les paraules i dels nobles ideals.
Davant el mirall d’una botiga, Blaubad es mira, i s’adona de la seva alçada i la seva petitesa, i creu que resultarà difícil que els lectors puguin identificar les seves característiques físiques amb les d’un gran heroi valent, que podrà defensar des del compromís de la justícia i de la veritat als més febles, però malgrat aquesta constitució física, confia en què el seu creador sabrà impregnar al seu personatge de la quintaessencia dels trets d’un heroi honest, que realitzarà actes heroics i beneficiosos pels seus conciutadans.
En arribar a la Plaça de Pompeu Fabra, Blaubad valora la possibilitat d’agafar el metro, i anar-se’n molt lluny, a la recerca d’altres aventures, però sap que aviat podrà formar part del futur Museu del Còmic i la Il·lustració que s’està construint a l’antiga fàbrica de la CACI, al costat del Passeig Marítim.
En Ruben tanca la finestra. El rellotge s’atura. Agafa el llapis i comença a perfilar els escenaris, les bombolles i els diàlegs que aproparan, per sempre, a aquest petit personatge amb la ciutat de Badalona.


Badalona, 29 d’abril de 2011