DARDS ENVERINATS

Va ser allà en l’obscuritat del jardí, quan vaig visualitzar la petitesa de les seves ànimes. Aquelles dones adultes, comportant-se com nenes petites, llançaven espires de foc pels seus ulls i les seves paraules vestides pel negror de la mentida i l’enveja queien pels seus llavis com la lava d’un volcà.
I per un instant vaig sentir la temptació d’enfrontar-me amb aquells éssers sortits del més enllà; aquelles dones inconscients i perverses que van decidir aquell vespre destruir tot allò que fos generós, amable i joiós, però vaig decidir allunyar-me abans que els seus dards enverinats arribessin al meu cor.