LA MÀGIA EXISTEIX

Tot continua ho mateix que dies passats però a l’Eva ja no li sembla ho mateix perquè ell ha tornat a tocar-la amb la seva mirada; l’ha acaronat i la seva ampolla buida d’idees i paraules s’ha tornat a omplir de somnis, de lluites, de creences, de possibilitats narratives de present i de futur. Ell l’ha emplenat l’ànima amb la seva llum i el so alegre de cadascuna de les seves paraules la ha portat a descobrir noves oportunitats, nous territoris, noves perspectives dins d’un temps calmat i silenciós.

Clar que la màgia existeix, més que allò que ella mateixa es podia imaginar, i es pregunta, de tant en tant, sinó vivim, a vegades massa temps, amb els ulls tancats. I al recordar la seva imatge sent que la màgia viu en la transparència d’una mirada que et fa aflorar bons sentiments; que la màgia està en les mans obertes que t’ajuden a caminar; que la màgia es troba a les paraules tendres que assosseguen pors; que la màgia existeix quan els cors bateguen conjuntament en una dansa que no reconeix raonaments i lògiques; que la màgia està quan persones com a ell coexisteixen a prop teu (personal, laboral, social...).

L’Eva ha descobert que ell ha estat l’elegit, que ha estat ell qui li ha despertat l’emoció, el sentiment i l’afecte. I que aquest afecte teixit de coses senzilles, de petits detalls, s’ha dissolt en un líquid màgic que ens fa a les persones una mica millor, una mica més humanes.

L’Eva abans de ficar-se al llit mira per la finestra. Al cel les estrelles es converteixen en paraules que amaguen un missatge que només ella sap desxifrar. I demà quan el rellotge soní sap que una nova realitat vindrà a despertar-la carrega de noves i màgiques paraules.

Badalona, 12 de novembre de 2012