PLUJA DE CONFETTIS

Les tenebres han cobert el cel. Plou. Una forta pluja de confettis negres cobreix el país de deshonestedat, corrupcions i ambigüitats. Obro el paraigües per protegir-me d’aquesta pluja contaminada, que provoca atur i pobresa; retalls socials, sanitaris, educatius, congelació pensions, desnonaments, supressió de beques, pujada de impostos (agua, llum, gas, transports públics)...

Davant aquest temporal penso que hem de tornar a posar a l’ésser humà en el centre de la vida política; que hem de governar amb valors ètics; que hem de ponderar la cultura dels drets humans; que no podem deixar que es continuï deteriorant la democràcia; que no podem deixar de creure que un món millor és possible; perquè no podem deixar que la vida ciutadana no sigui entesa des del compromís i la responsabilitat política, és a dir, des del compromís amb l’altre, amb la ciutat i amb un mateix.

I així arribarà un dia en què les tenebres deixaran pas a la llum, i un nou cel ens permetrà continuar treballant per una societat més justa i igualitària, que tingui en compta als més desfavorits, als joves, als aturats, a la gent gran, als que pateixen; que torni al seu lloc les polítiques públiques, l’estat de benestar, i prengui les accions i les decisions imprescindibles per a què les persones puguem viure en igualtat de condicions.

Ha deixat de ploure i un cel net em porta a la memòria el firmament estelat del filòsof Kant i la seva ètica com un cant a l’esperança en la fraternitat humana, un himne a la solidaritat i una denuncia permanent de tots els egoismes i injustícies insolidàries. Ha sortit el sol i al terra es van descomponent els confettis milionaris de l’arrogància i la vanitat.

Badalona, 12 de febrer de 2013

Comentaris