INFINIT

T’has trobat alguna vegada a la vida amb un home o una dona que t’hagin embruixat durant un moment i que després hagin desaparegut? Aquestes persones són com esteles que passen ràpides en les nits assossegades d’estiu o en les nits fredes d’hivern. T’has trobat alguna vegada, en un centre comercial, en una botiga, en el tren, en el carrer, en una conferència, en un hotel, una d’aquelles dones o d'aquells homes quina mirada és com una revelació, com una floració inesperada que sorgeix des de ho més profund del seu ésser. Potser aquesta dona o aquest home no siguin bells; els que deixen la impremta més recòndita en el nostre esperit no són els que més ens enlluernen des del primer moment. Tu entres a un vagó de tren o bé t’asseus a una terrassa a prop de la vora del mar; després vas mirant a les persones que estan més properes. Hi ha una dona rosa o un home morè vestits de negre, en qui tu no has posat cap atenció quan anaves a asseure’t. Mira’l bé: els minuts van passant; les ones venen i van tranquil•lament; el tren veloç creua la ciutat. Mira’l bé: posa els ulls en el cabell, en la boca, en els llavis, en el rostre, en els pòmuls, en la pell daurada pel sol. I mira com vas descobrint en ell o en ella ocultes perfeccions, com va brotant en tu una simpatia ferma envers aquesta desconeguda o aquest desconegut que s’ha aparegut momentàniament a la teva vida. I serà només un minut, un instant; aquella dona o aquell home marxarà; quedarà en la teva ànima com una tènue senyal de llum i de bondat; sentiràs una angoixa indefinible quan la vegis o el vegis allunyar-se per sempre. Per què? Què afinitat havia entre aquesta dona o aquest home i tu? Com enraonaràs la teva tristesa? No ho saps; però potser imaginés vagament, como si bordejares un món desconegut, que aquesta dona o aquest home, té quelcom que no encertes a explicar, i que a l’anar-se s'ha endut quelcom que et pertany i que no tornaràs a trobar mai més.

Són homes i dones que et fan pensar en l’infinit.

Badalona, 19 de març de 2013