ELS ESTRANYS

Paraules amb Aroma



per Mari Carmen Lozano


Els estranys

Mentre vaig i vinc penso en ells, els estranys. Ells estan aquí, entre nosaltres, ens els podem trobar al supermercat, a l’oficina, als hospitals, als parlaments…, a qualsevol àmbit de la vida quotidiana desenvolupant tota mena de treballs o activitats. Semblen individus normals però hi ha un punt que els hi diferencia d’altres persones. Què on podem trobar la seva singularitat? Als ulls, mirades exemptes de qualsevol empremta emocional.

Entro a la consulta del metge acompanyant a ma mare. La infermera ens convida a asseure. El metge capficat observant la pantalla de l’ordinador. Espero una mirada, un gest que em faci sentir que hi som presents per a ell. El metge ens comenta el resultat de l’analítica de la mare a la vegada que va introduint dades a l’ordinador. La situació em va crispant per moments perquè no diu res del resultat de l’electrocardiograma, i he de ser jo qui li pregunti com ha anat la prova; ell en qüestió mil•limètrica de segons em llança una esquiva mirada glacial, i em contesta que ha sortit normal. El metge torna a dirigir els ulls envers l’ordinador com si fos un imant del què no es pot desenganxar.

El nostre món ha fet de la raó la deessa principal del regne humà deixant de banda el món emocional. Si els grecs es van adonar que un metge podia sanar a un malalt amb les paraules, amb la comunicació, per què nosaltres avançats humans del segle XXI hem decidit arraconar el factor humà en tots els àmbits? Avui dia estem tan lligats a les tecnologies que hem oblidat que la tècnica es va crear per servir al ser humà però que la tècnica mai podrà reemplaçar el diàleg amb un altre ésser humà, a qui se’l pot transmetre il•lusió, capacitats, estimació, tendresa.

Al sortir de la consulta del metge em sento trista i em pregunto què està passant al món que ens envolta. I rumio que potser el nostre món està malalt i que els seus símptomes: l’individualisme, la competitivitat, l’enveja, la manca de fraternitat estan contribuint a què proliferi un nou tipus d’individus cada vegada més allunyats d’aquells altres que posaven a l’alça valors ètics i humanístics com el coneixement, l’educació, el treball, la senzillesa, la generositat, la compassió, la gratitud, la honestedat.

Mentre vaig i vinc penso que necessitem ampliar el concepte d’humanitat, persones que vulguin tornar a escoltar de nou el cor, que vulguin somniar amb un món fraternal, solidari, integrador i harmoniós, en definitiva, líders per a un món més amable i globalment més just.


Badalona, 5 de maig de 2014