BADALONA INCAPAÇ
Badalona incapaç,
És juliol i la gent ha desaparegut entre la platja i els centres comercials.
Em trobo amb la Sheila i la seva exultant joventut. La jove m’explica que
acompanya a un grup de joves amb diversitat funcional a donar una volta al Màgic
i a berenar; és la tard d’esbarjo dels joves. La Sheila treballa com educadora
a la Fundació Privada Discapacitats Intel·lectuals (SIQUE); una entitat que treballa
perquè es produeixi un canvi social en la vida de les persones amb diferents discapacitats;
una entitat que vol que la societat entengui la discapacitat intel·lectual com
una forma diferent de capacitat, que no necessita ser integrada perquè ja forma
part de la societat.
L’any 1992 les
Nacions unides van establir la celebració anual, el 3 de desembre com el Dia
Internacional de les Persones amb Discapacitat. Al llarg dels anys el concepte
de discapacitat ha anat experimentant una gran transformació, fins arribar al
moment actual, on s’ha aconseguit que les persones amb discapacitat puguin
tenir els mateixos drets que la resta. El model paternalista i proteccionista
ha anat modificant-se vers el model de desenvolupament dels drets humans i de
la integració social d’aquestes persones.
El govern actual
de Badalona diu “NO” a un nou edifici que serà el més gran de Catalunya en la
integració de les persones amb discapacitat. El govern actual ha decidit no
prioritzar un projecte que permetria a la ciutat disposar d’un centre de
qualitat i de referència per a les persones que han nascut amb diferents discapacitats intel·lectuals. La incapacitat d’aquest govern per liderar aquest
projecte ocupacional obstaculitza que aquests joves puguin continuar desenvolupant
les seves tasques dins del pla per la inclusió social, que regula l’accés al món
laboral i social.
Els joves estiren
de la mà de la Sheila, impacients i esvalotats, perquè volen continuar el seu passeig.
M’acomiado. Els miro allunyar-se mentre penso que hi ha qüestions socials que transiten
desemparades per la ciutat de Badalona: millora de l’escola Llevant, zones
d’aparcament i instal·lacions per a minusvàlids... A la vida un pot optar per
ocultar al seu interior un llop o una flor, i reflexiono que també els que hi
governen poden elegir una cosa o l’altra pel bé dels ciutadans. Doncs bé,
sembla que a Badalona alguns s’han decantat pel llop, al posar damunt la taula
la seva incapacitat, per tirar endavant un projecte que vetllarà per la millora
de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats, tot entenent, aquesta
tasca des d’una perspectiva de servei integral a les persones: reconeixement de
les individualitats, valoració de les capacitats personals i foment de
l’autonomia.
Els/les ciutadans
de Badalona no podem permetre que Badalona es converteixi en una ciutat sense
sentiments, una ciutat freda i indiferent que no tingui en compta les
necessitats i les condicions indignes en la que es troba actualment aquest
col·lectiu, perquè aquests joves es mereixen aquest projecte i Badalona, una
ciutat social, solidaria i inclusiva, també se’l mereix. Badalona no pot
consentir que el temps cobrí, de males herbes i pedres calcaries, un projecte que
permetrà que aquestes joves puguin participar a qualsevol nivell amb les
mateixes condicions i oportunitats que la resta de la ciutadania.
Badalona, 8 de juliol de 2016
Comentaris