DISCRIMINACIO PERIODISTICA
Discriminació
periodística,
Va passar la setmana passada. Tot just acabava de sortir del metge, quan
vaig rebre una trucada del Periòdic de Catalunya, per parlar-me d’una carta que
havia adreçat a la secció del lector escriu sota el títol: “Badalona Incapaç”.
Segons em va explicar la jove que va trucar, si volia que em publiquessin la carta,
aquesta havia d’anar signada amb el meu nom i amb el meu càrrec polític, perquè
segons em va raonar, un altre grup polític pertanyent a l’Ajuntament de
Badalona, els havia informat respecte la meva adscripció política. Em vaig
quedar perplexa. Al cap d’un instant vaig reaccionar, i li vaig aclarir que la
carta anava signada només amb el meu nom, perquè es tractava d’una opinió
personal, com ciutadana i veïna de Badalona, davant un tema de justícia social,
i per tant la carta no podia incloure com signatura la formació política en la
què milito, perquè l’article no havia estat escrit des de la perspectiva, que
des de la vessant política, es pren sobre els temes que es porten dins d’un Ple
Municipal. Abans d’acomiadar-se la jove em va comentar que havia de dir-li al seu
cap, i que més tard em donarien una resposta.
Al cap d’una estona, la jove fidel va tornar a trucar per expressar-me que
el seu cap li havia dit que sí no sortia sota el meu nom, la meva adscripció
política, no em tornarien a publicar una carta de caire polític. Fa molts anys
que escric, de tant en tant, cartes al lector, perquè m’agrada escriure, perquè
estimo les paraules i vull que les meves idees volen com coloms. He de dir que
si els meus escrits no sempre han estat publicats, quan m’han publicat algun
d’ells, mai cap mitjà de comunicació m’ha demanat la meva adscripció política
amb el càrrec que pugui o puc exercir dins la formació política en la què
milito. La meva decisió estava clara, i així li vaig comunicar: -no cal que em
publiqueu la carta, perquè si jo permet que es posi el nom de la meva formació
política estaria donant peu a una falsedat, i davant això prefereixo amb
honestedat que la carta es quedi sense publicar.
Després de penjar el telèfon vaig rumiar que em sabia molt de greu que el
Periòdic hagués pres aquesta postura discriminatòria; no crec que el diari vagi
demanant la vinculació política a tots els seus subscriptors; també vaig pensar,
com altra possibilitat, que potser al govern actual de Badalona, que tant parla
de participació i transparència, no li agradi el fet de no poder controlar
algunes de les opinions dels seus ciutadans, encara que ells ben saben que a
una societat democràtica la llibertat d’expressió és un dels seus pilars
fonamentals. La veritat és que no acabo d’entendre per què el Periòdic ha
decidit donar una informació imparcial publicant una carta on es fa menció de
la meva persona, i no ha volgut publicar el meu escrit, per tal que els lectors
puguin tenir opció als dos testimonis.
Per acabar, dir-vos que sóc militant del Partit socialista de Badalona des
de fa molts anys. Primer, sense carnet de militant, quan vaig tenir la sort de
conèixer a l’Institut Eugeni D’Ors, al líder estudiantil Xavier Soto Cortés, coordinador
de les joventuts socialistes de Catalunya que només amb 22 anys va ser el
Diputat més jove al Congrés dels Diputats. Malauradament va morir a l’edat de
33 anys interrompent la seva significativa carrera política. Després, amb
carnet de militant, he treballat sempre pel meu partit i la meva ideologia, des
del respecte i la responsabilitat, creient que només la política és la eina que
ens permet transformar la societat i fer que els seus ciutadans siguem més
feliços.
PD: Aprofito aquesta carta per agrair a tots els mitjans de comunicació la
publicació dels meus escrits, per donar
vol a les meves paraules i empenta a la meva creativitat.
Us desitjo, mot agraïda, que passeu unes molt bones vacances!!!
Ben cordialment,
Mari Carmen Lozano Pareja
Badalona, 25 de juliol de 2016
Comentaris