BADALONA FA FUM

Ara, mentre escric, la pluja cau a doll per les voreres i les teulades. A Badalona plou. Badalona és una ciutat plural constituïda per barris amb personalitats diferents. La transformació de Badalona va estar possible gràcies a la democràcia i al desenvolupament econòmic, i també per l’avanç realitzat pels governs progressistes. El Partit Socialista a Badalona va fer una aposta clara per l’impuls del moviment veïnal, la participació ciutadana (consells d’entitats, districtes), la cultura (museu, biblioteques), l’educació (col·legis, escoles bressol), la sanitat (Hospital Municipal, Can Ruti, Institut Guzman), l’ocupació, la promoció econòmica, el comerç, l’urbanisme, l’esport, etc.

Al llarg d’aquests anys de democràcia es van construir vivendes, es van cobrir dèficits i es van dissenyar places, jardins i zones verdes. Els/les socialistes de Badalona sempre hem cregut que viure en una ciutat bella és un avantatge perquè dona tranquil·litat i felicitat als seus habitants; els/les ciutadans/es de Badalona gaudim de platja, de parcs, d’avingudes, de passejos, però per a què una ciutat tingui ànima, també són necessaris altres factors: que l’arquitectura es preocupi de la funcionalitat i l’estètica dels edificis, de l’ordre i de la seva ubicació per tal de crear un estil propi de ciutat; una ciutat que desprengui un aroma humà acollidor per a tothom; un aroma que ens evoqui el nostre passat romà, medieval, industrial, i ens embriagui a ballar amb el seu aroma mariner i mediterrani.

Darrerament Badalona s’ha tornat una ciutat desendreçada. Davant un govern municipal situat en la independència (només cal donar-se un tomb per la plaça de la vila) la vida política a Badalona fa fum. Badalona està patint un estrany procés de desorientació política, i és per això, que és necessari un altre impuls que restituïa el bon afer de la política a la ciutat. Badalona es mereix polítics que estimin la ciutat; que utilitzin un llenguatge educat i pedagògic a les tertúlies i els debats; polítics que basin el seu treball en l’execució de nous projectes culturals, socials, per al progrés de la ciutat, i no en la recerca de culpables on poder dipositar les seves mancances; polítics que es preocupin pel bé públic, pels més necessitats, per facilitar la vida dels discapacitats intel·lectuals, pel microurbanisme als barris, per la gent gran; que s’interessin per allò més proper al ciutadà: neteja, seguretat, jardins, llums, bancs, instal·lacions esportives, culturals, socials...

La ciutat es construeix dia a dia; és en la ciutat on passen les coses, on es desenvolupa la cultura, on se situa el comerç, on els governants governen, on es formen els estudiants, on passegen els avis, on juguen els nens. La ciutat que tantes vegades sembla que resta callada davant les decisions humanes, està sotmesa, a una condició implacable: la ciutat reflecteix la política d’aquells que la governen, i Badalona fa fum. Badalona olora a desordre, a independència, a tanatori, a despreocupació…; és bo que plogui, que plogui molt, que la pluja escampi el fum i, Badalona torni a estar neta.


Comentaris