FEBRER SOCIALISTA

El passat dia de Sant Valent, els aparadors de les botigues, penjaven cors vermells. Camí del treball, mentre en el reproductor mp3 sonava la cançó perfect d’Ed Sheeran, vaig fixar-me que també les roses havien guanyant un cert protagonisme en aquesta diada.

Mentre caminava vaig recordar que Freud partia de la idea de què el grup i el líder estan units no per la efervescència col·lectiva ni per l’admiració contagiosa, sinó per l’amor, on crear és l’expressió més alta d’aquest sentiment. L’amor neix d’un treball en comú; el treball de transformar-se en humà. Per altra banda, el filòsof Bertrand Rusell manifestava la idea de què la veritable felicitat només s’aconsegueix sortint d’un mateix, abandonant l’ego i solidaritzant-se amb els demés; tenint interessos amples i relacions basades en l’amor i l’amistat. Només quan un surt de si mateix és comença a entendre que és possible la realització de l’amor cap les altres.

Això em va fer pensar que seria significatiu apostar per un socialisme afectiu com el camí envers la identificació d’allò social públic dins d’un entorn afectiu. Un lloc on les emocions i els sentiments apareixen en allò que alguns denominen l’economia de la felicitat, i que potser impulsarà en aquest segle el desenvolupament del naixement d’una ciència de la felicitat, una aventura que incrementi el benestar vital, l’optimisme, i l’aprenentatge; valors que ens permetran defensar que un món menys violent, més humà i més igualitari és possible.  

Un socialisme afectiu en estreta relació amb el medi ambient, amb l’ecologia, amb els valors universals de la igualtat, la solidaritat i la democràcia; un socialisme afectiu que projecti la felicitat com un mitja per al desenvolupament personal en termes d’intel·lectualitat, afecte, creativitat, coneixement, talent i conciliació de l’escenari públic i personal, en la recerca de l’equilibri emocional.

Ara que febrer està a punt d’acabar, només desitjo que aviat torni a bategar el socialisme al cor de Badalona; que l’estimació envers la ciutat permetrà una nova lectura ciutadana que aposti per la felicitat pública i les virtuts cíviques com elements essencials pel bé comú i la qualitat de la democràcia. Un socialisme afectiu que fomenti la possibilitat de pronunciar davant els seus ciutadans i ciutadanes la paraula felicitat.

L’aroma i l’amor m’han segrestat; als éssers humans ens apropa l’amor. Febrer és el mes de l’amor, del cor i del vermell. I si l’amor porta aquest desig profund de l`ésser humà, anhel, motivació; emoció capaç d’impulsar la conducta, els sentiments i els pensaments dels homes; el vermell i les roses m’han portat el desig d’ideologia, progrés, llibertat, igualtat; d’esquerra i de socialisme afectiu.

#paraulesambaroma

Badalona, 28 de febrer de 2018