CONTE

La infància, aquells primers anys, que decideixen per sempre allò que després serem. Les meves primeres històries a la meva habitació, allà vaig descobrir la soledat i el silenci com grans plaers; ficada al llit i coberta per una manta de llana de diversos colors, llegia contes, novel·les d'aventures i deixava volar la imaginació més enllà dels límits de l'habitació. Aquesta màgica forma de volar i somniar ja sempre passaria a formar part del meu món personal:

"En el castell abandonat del comte Arnús, en terres de Badalona, hi viu un gran rellotge, però fa molts anys que està trist i no marca el temps. La fortalesa està rodejada de grans jardins, amb arbres misteriosos que amaguen màgiques enfiladisses que saben confidències que mai han estat confessades.
Del silenciós rellotge, la una i les dotze s'han escapat, fartes que el rellotge sempre estigui aturat.
Quan la una i les dotze han sortit del castell i han vist totes les plantes i flors que viuen al voltant del castell han tingut la certesa que ja mai més tornarien a formar part de la llegenda del castell encantat.
- Dotze, tens por que algú ens vingui a buscar?
- Crec que quan vegin que no tornem, sortiran a buscar-nos.
- Una no tinguis por, ens amagarem bé, a la cova dels follets, i ningú podrà trobar-nos.
- Anem, abans que la nit ens impedeixi trobar el camí.
- Les dotze i la una es van agafar de la mà i van començar el camí envers la cova desconeguda, volien trobar la Cova de la Cultura, la Gruta de la Llibertat"