EL MINUT ETERN

El minut etern:

Amb les seves sabatilles de ballarina es va adormir arraulida en un coixí de cotó a l'ombra dels seus somnis. Acarono el seu cor amb la manta dels colors vermells de la tardor; amb una camisa de dormir de seda i una vareta màgica a la mà, va donar un tomb pels carrers i avingudes suaus de la seva ciutat blava, Badalona. Va mirar aquella ciutat, des del seu silenci, adonant-se que s'havia fet gran, diferent, que el cant dels ocells havia deixar de sonar i el soroll dels cotxes havia passat a formar part del decorat.
Al carrer, la gent, passa de presa pel seu costat; ficats a la realitat d'allò immediat. Dissenyen vides a curt termini, i el curs dels fets humans ha deixat de sorprendre i de preocupar.
A les ciutats del Segle XXI les exigències, la competitivitat, la inseguretat, l'agressivitat i la intolerància no facilitaran mai el desenvolupament dels somnis humans. Embrollats a les nostres pròpies confusions existencials, els éssers occidentalitzats fugim cada dia amb disfresses que oculten la nostra coneguda i temuda fragilitat.

Comentaris