SOMNIS DE PAPER

Em persegueix la intuïció,
d'un altre somni de paper,
proper a néixer,
sorgint ara mateix,
en aquest instant,
brotant en aquesta tardor
dins dels meu jardí nocturn.

La meva mà escriu lletres,
damunt d'un full aliat.
Tinc un pensament intermitent
al cap,
emocions d'imatges
en blanc i negre
una aparença sense revelar.

Amb passat mesos, dies...
tot és més maco ara,
cada temps porta el teu nom,
la joventut és maca,
fins la vellesa és bella.

Sento que sóc jardí
que hi ha flors dins meu,
roses,
margarites, roselles, pensaments,
i em sembla que si obro la boca
sortiran tots els aromes,
provocaré una pluja amb tota l'aigua
continguda al meus ulls
i regaré les flors amb llàgrimes de paper.