ÀNGELS LITERARIS

Observem callats com llegeix el seu escrit: els seus cabells curts, les seves ulleres blanques de disseny. S'asseu còmodament a la cadira, i beu una coca-cola. Porta un vestit diplomàtic, camisa i pantalons de color negre. Els seus ulls no paren de moure's mentre les paraules surten del seus llavis riallers. En els silencis, entre línies, deixa corre alè d'interrogacions. El jardí literari acull entre els seus arbres els primers passos d'un desconegut escriptor.

Tot l'anterior és ficció.

Fa uns dies vaig rebre per correu postal el primer projecte de novel·la de l'Eulàlia. Vaig començar a llegir-la entusiasmada, volia saber quin seria el final de la seva protagonista: la Clara.

Sona el telèfon és la Susagna.
- Hola Mar
- Hola, si ja sé que és una mica tard, però et trucava per dir-te, que m'he trobat aquesta tarda amb la Mar, i ens ha convidat a tots els/les ATENEISTES a la inauguració del seu restaurant. Te'n recordes que va dir que ens avisaria?
- Si. Quin dia fa la inauguració?
- M'ha dit que és aquest dijous a les nou de la nit al carrer Canuda. Vindràs?
- I tant. Que ho sap tothom?.
- Crec que només li mancaven per convidar al Marc i a l'Albert.
- Bé, dons sense falta ens veurem el dijous. Adéu, bona nit.
- Bona nit, petons.

Va tornar a la seva feina, i va continuar a la línia inacabada: "Influències són forces, circumstàncies, personalitats irresistibles com la marea que t'empenta i fa brotar del teu interior el teu àngel literari".

Ja era massa tard per trucar a l'Ester, i recordar-li que encara tenien pendent una partida d'escacs.