PARAULES

Penso en tu i el món va recobrant, de mica en mica, el seu color blau, la seva rodonesa, i puc tornar a jugar, a inventar, a crear i a sentir l’apropament de la teva veu, de les teves mans per agafar-me des de la paraula pronunciada i apropar-me a l’epicentre on batega la vida. Mentre vaig ficant i sumant lletres i mots sobre pàgines desocupades i blanques; fent el jardí de paraules concebudes unes al costat d’altres, sembrant verbs, esporgant adjectius i ruixant verbs, sota l’arc iris de frases triomfants i plenes de colors sorgides després d’un nou retrobament. He agafat totes les flors acolorides i amb alegria les he ficat en un gerro ple d’estrelles brillants; he sentit l’olor d’una aroma que habita dins els meus pulmons, el meu cervell, el meu cor. Un suau vent ha recorregut les imatges enganxades a la meva memòria i les he vist recórrer el saló dels records, on viuen abraçades com les branques a l’arbre. Penso en tu i el meu món recobra el seu sentit.



Comentaris