PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

12 de gener 2010

LA PLAÇA DEL GAS

La plaça del Gas,

L’home alt i prim, d’ulls encuriosits, passeja per la ciutat. Vesteix un llarg abric negre i bufanda de llana. Avui ha fet una excepció i s’ha posat mitjons de color gris. En la butxaca esquerra de l’abric l’acompanya la inseparable ploma de color negre. L’altra dona com ell la sol anomenar.

Li agrada fer esport i els diumenges al matí juga a futbol amb l’equip del col·legi Badalonès els “Dimonis” a la Plaça del Gas situada al barri del Progrés. Aquesta plaça ocupa l’espai on, des de l’any 1868 fins a la meitat dels anys noranta al llarg del segle XX, hi va haver la fàbrica que proporcionava gas per a la ciutat, primer per a l’enllumenat i, més tard, per a la combustió. Aquesta fàbrica, tot i tenir noms diversos, era coneguda popularment amb el nom d’El Gas, és per aquest motiu que la plaça actual respon a la voluntat de conservar la tradició toponímica d’aquest històric espai.

La plaça és un espai viu i obert per a tothom: per la gent gran, per la canalla, pel jovent, per compartir confidències de dia i de nit. En aquest lloc hi conviuen la pista esportiva del Badalonès i l’Institut La Llauna, antiga fàbrica industrial que es va reconvertir en un centre d’ensenyament. Esport i educació vesteixen aquesta plaça de joves i de somriures, també perquè no dir-lo d’alguna que altra paret tacada de graffitis. En aquesta hora del matí, la imatge silenciosa de la plaça li convida a reflexionar. Se seu en un dels bancs de la plaça i pensa en com l’esport introdueix en els joves el concepte d’equip i de solidaritat.

El cel és blanc. A nevat a quasi tota Catalunya menys a Badalona, estem molt a prop de mar. Recorda que de petit la mare li explicava que un any abans que ell neixes a l’any 1963 va caure una nevada tan forta que va deixar la Rambla tota coberta de blanc. Fa tant fred que porta les mans tapades dins uns guants de pell; aquells que un any la mare li va regalar per Nadal. En sortir de la plaça puja pel carrer Sagunt. Es fixa que han arranjat les voreres i que han posat nous fanals. Quan arriba fins al Centre Cívic de Can Cabanyes se sent una mica cansat però sorprès de veure el canvi tant espectacular i modern que ha sofert aquest indret. Els arbres i la masia s’abracen amb aires renovats. No té cap certesa de quin és el motiu que li empenta a entrar al centre cívic. La masia de Can Cabanyes situada per damunt de l’autopista està envoltada per camps de conreu, és un testimoni del passat de la Badalona rural. Una casa del segle XVIII envoltada per vinyes, garrofers i oliveres. Un cop dins del centre, el panell informatiu li informa de tot un ventall de cursos i d’activitats. De cop algú darrera seu tus, es gira, i la veu baixar per unes escales de pedra antiga. És la dona del pont del petroli.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas