PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

18 de febrer 2010

EL DOCTOR PANADERO


EL DOCTOR PANADERO
Són dos quart de quatre de la tarda. Els infermers de les ambulàncies La Pau m’acaben de deixar com si fos un sac de patates damunt una llitera a urgències de traumatologia. Al davant dels meus ulls unes cortines blanques escorredores m’aïllen del món exterior. No passen ni cinc minuts quan les cortines se separen i entra el metge; un jove amb un cert atractiu, acompanyat per dues infermeres. A la solapa de la bata porta una targeta identificativa amb el nom de Dr. Panadero. El metge vesteix de blanc, també una de les infermeres que l’acompanya i l’altra que deu ser l’auxiliar vesteix amb un uniforme de color blau. El doctor treu unes estranyes tisores de la butxaca de la bata. Ah!, penso que són les tisores per tallar l’escaiola. Les mans del metge són boniques, rosades i primes, amb les ungles tan ben retallades que semblen tenir la mateixa simetria. Surto una mica de les meves dèries quan escolto que em diu que l’operació ha estat un èxit, que la ferida està perfecta i que ara mateix em podrà treure els punts. De prompte sense tenir cap anestesia local ni general, veig com el doctor es va esborrant, de mica en mica, davant la meva mirada. Tot ell es desdibuixa menys les seves mans; unes mans amb vida pròpia que resten encuriosides damunt el turmell enguixat.
Al meu voltant tot comença transformar-se: la llitera es converteix en un llit amb llençols de mar; la cortina blanca es canvia per un gran finestral; el iode per una ampolla de cava; les tisores per dues copes de cristall de bohèmia. Només hi són jo i les mans: mans atractives plenes de sensualitat.
Les infermeres marxen i sento la suavitat de les seves mans traient el llençol que cobreix el meu cos; percep com descorden les sabates i em treuen els pantalons; com m’obren la camisa i desbotonen lentament cadascú dels petits botons; sento la lleugeresa del sostenidor descordat i el fregament de les calcetes al relliscar per les cames. Les poderoses mans observen fredament el cos despullat de totes les penyores, i amb la minuciositat del millor cirurgià s’apropen per veure amb precisió les parts a tractar. Agafen els peus, l’esquerre i el dret. Veig que deixen amb una certa desafecció el peu dret damunt la llitera i que aixequen cap l’aire el peu esquerre. Sé que no és moment per qüestions ideològiques però rumio que la seva ideologia és esquerrana. Sento pessigolles sota la planta del peu. Les mans continuen el seu recorregut cap els genolls, les cuixes i... Amb cada tocament noto més i més calor. Els pits ferms i durs esperen inquiets el tacte de la gema dels dits. Els llavis oberts esperen el seu contacte entremaliat. Les mans s’han detingut en els pits per acaronar-los amb molta dedicació. Un dit sota el mugró em provoca un gemec de plaer; sento que es produeix un cert retard en l’ascens cap la boca; una boca plena de desig i de torbació.
Una vegada les mans han acaronat el cos sencer, tornen a recórrer de nou els pits, la panxa, les cames, el coll, els llavis, les galtes... amb molta dolcesa i dedicació, impedint que marxi aquesta bogeria de desig descontrolat. Al nostre voltant s’escolta el soroll de lliteres que venen i van, portant braços, cames o malucs trencats de joves o de vells. La cortina és l’espai secret que ens permet gaudir d’aquesta intimitat inesperada. De sobte els moviments de les mans es tornen àgils i accelerats fins produir-me el goig final. No puc aguantar i crido, un crit fort i sonor. Un crit amb so de "G".
De lluny, la veu del Doctor Panadero em recomana que no em queixi més, que les infermeres ja han tret tots els punts del turmell, que la ferida ha cicatritzat molt bé i que ara em tornaran a posar el gueix, fins la següent visita. No es pot imaginar aquest Doctor com esperaré d’impacient fins la propera trobada.

1 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas