LA FINESTRA BLAVA

La finestra blava

Peregrina d’una idea
persegueixo terres desconegudes.
Terres càlides i fredes,
desèrtiques o edificades,
que inciten a un mateix camí.
Juliol, un matí d’estiu,
estiuenc i mediterrani,
obro la finestra blava
i deixo que entri el teu record.
L’alegria m’envaeix,
alleugerant-me tots els sentits:
canta la veu silenciosa,
s’engrandeix l’ull empetitit
s’atura l’atenta oïda,
s’apropa la tendra mà,
olora el nas perfumat.
El dia s’omple de llum,
a fora el sol
escalfa la pell
i la sorra acarona la mar.
La meva alegria sent la terra del nord
i el meu cor s’omple amb imatges de tu.
Dins d’una estona
quan el teu record s’esborri
entre altres membrances,
la finestra serà el testimoni callat
d’aquest viatge infinit.