PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

02 de juliol 2010

L'UNIVERS FACEBOOK

L’univers facebook,

M’acosto a la finestra per mirar la gent que camina pel carrer i penso que les grans ciutats són plenes d’ànimes solitàries, de veïns que no se saluden, de contactes físics substituïts per relacions virtuals, de sentiments enfrontats, d’un individualisme indiferent que va distanciant-nos poc a poc.
Mentre les persones han anat debilitant les relacions personals, l’encís d’una mirada propera, per connectar-se i comunicar-se electrònicament, els contactes a distància han anat guanyant terreny. Creadors de la nostra pròpia identitat, l’aventura de ser persones diferents ens permet enxarxar la nostra identitat amb les millors arts de l’engany.
De mica en mica, aquest món electrònic i silenciós ha anat estenent les seves xarxes virtuals dins la societat passant les “webs” socials a ser una part significativa del nostre esdevenir humà i ciutadà.
I així, aquest món de contactes innumerables amb persones distants i distintes ens permet conèixer una multiplicitat de persones que podem tastar de manera parcial aturant-nos en aquells aspectes que hi puguin ser del nostre interès o divertiment.
L’univers facebook avança vertiginosament com un front d’infinites relacions lleugeres i superficials. S’utilitza la paraula amic per parlar de persones enregistrades sota una fotografia qualsevol, de persones sense veu, de persones amb les que mai s’ha pres un cafè, de persones amb les que mai s’ha compartit, des de la presència real, somriures o llàgrimes... Es transita a gran velocitat sense cap mena de compromís, ignorant la profunditat dels altres, substituint el buit amb vanitats i el cor per una capa de botox.
Sense adonar-nos gaire potser arribi un dia en què les relacions socials a través dels mitjans electrònics seran més grans que les relacions que es mantenen cara a cara. I l’individualisme exacerbat haurà guanyat la batalla. Presoners de la nostra pròpia soledat deixarem que les nostres idees es converteixen només en meres creences, mentre que si som capaços de mirar més enllà de la caverna virtual les idees compartides amb els altres ens permetrà construir rutes comuns de les que anirà embastant-se una concepció més enriquidora del nostre esdevenir humà.

1 Comments:

  • At diumenge, d’agost 22, 2010 7:48:00 p. m., Blogger Hasta los cojones. said…

    Como dice el anuncio de Timofonica “el ser humano necesita comunicarse” y expresarse, el pobre mono loco (mal llamado ser humano) ha desarrollado con el paso de los siglos y los avances tecnológicos una necesidad imperiosa por transmitir a los demás sus sueños, recuerdos y sentimientos, aunque con ellos sacrifiquemos nuestra libertad, siempre y cuando podamos explicarlo, claro...
    Me ha gustado tú versatilidad.

    Besos ;)

     

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas