LA CARTA

Una de les definicions de la paraula correspondència diu que és un conjunt de cartes que s’envien o es reben. La correspondència em permet gaudir d’una certa proximitat i d’una certa comunicació. Amb la carta intento salvar o travessar les distàncies que ens separen.
No sé que és més important, si el fet de què tu rebis la carta o el fet de què jo l’escrigui; però no puc deixar de pensar que les cartes sempre esperen que hi hagi un lector que les llegeixi. Al convertir-te en lector, veig que les meves paraules es retroben contentes amb la teva mirada, amb els teus llavis, amb els teus silencis, amb el teu somriure amagat, i jo despullada de dubtes continuo escrivint; t’avanço que no m’allargaré, que vull ser breu, que no es necessiten gaires paraules per tornar acaronar el meu desig.
Escrivint em sorgeix aquest món somniador, surten al meu encontre aquestes tímides paraules que volen ser llegides per tu. Vull que ho sàpigues. Seria incapaç d’escriure una ratlla si pensés que tu no la llegiràs; escriure una carta que no fos llegida per tu.