L'ENTREVISTADOR BIÒNIC

L’Anna s’aixeca abans d’escoltar el to del despertador, són dos quart de vuit del matí. Se sent neguitosa perquè a les nou té concertada una entrevista de treball. Assisteix a l’entrevista vestida amb jaqueta gris a ratlles i camisa blanca; vol donar una bona imatge. L’entrevistador un home d’uns cinquanta anys aproximadament i amb els cabells canosos la mira dissimuladament allà on Anna creu que no l’hauria de mirar. La situació la incomoda de tal manera que el to de sa veu es torna sec i tallant. L'Anna vol que la entrevista acabi ràpid, i les freses es tornen monosil•làbiques. Abans de tancar la porta del despatx l’entrevistador se li apropa per estranyar-li la mà amb força, i comunicar-li amb un cert regust als llavis que aviat la tornaran a cridar per a la següent prova. L’Anna surt de les oficines cabrejada: està segura que a aquest home no li interessa gens el seu currículum professional. Des de l’interior de la bossa negra de xarol sona l’iphone4 i, l’Anna rumia que potser dins d’uns anys l’entrevistador serà un home biònic que tindrà instal•lada una micro cambra al cap, i les seves pupil•les tindran la capacitat d’arribar als llocs més amagats només mirant-la directament a la cara, detectant a cop d’ull, els coneixements intel•lectuals i professionals de l’ànima humana.