PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

11 d’abril 2012

LA NINA PORCELLANA


Xavier camina amb pas cansat fins l’ascensor de Pompeu Fabra. Treu de la butxaca de l’americana la targeta del metro. El vagó està quasi buit i en Xavier s’asseu; davant d’ell hi ha una parella asseguda: un jove ple de tatuatges amb auriculars i una noia que parla pel mòbil; una dona gran lleig un dels diaris gratuïts. Xavier sempre imagina històries sobre les persones que no coneix. El metro s’atura a l’estació de Pep Ventura i entra una jove. Xavier la mira. Pels seus trets pensa que és xinesa. És prima, porta una faldilla beige clar i una camissa blava, un collar primet de perles i una sabatilles blaves amb lluentós brillants. La jove seu davant d’en Xavier, ell la mira i observa que les seves mans són delicades, amb dits llargs, i en Xavier pensa que potser sigui una pianista o violoncel•lista famosa. El seu rostre és clar, i tan llis que sembla una nina de porcellana. No deu tenir més de vint-i-cinc anys. Els grans ulls blaus de la dona li inquieten i no sap perquè. La mirada tan penetrant i fixa de la jove li fa posar-se una mica nerviós.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas