PAPALLONEJAR


A vegades no és fàcil trobar a algú càlid, tendre. És quan sents que l’ànima no tremola de por, quan sents que salta de felicitat i d’alegria al veure’l. És quelcom interior que no necessariament es visualitza envers l’exterior. Un aire suau que es filtra per les orelles i es cola per tots els racons. Potser provoqui una certa estimació, alteri una mica l’equilibri emocional i la temperatura del cos però a canvi les paraules suren en els llavis i les síl•labes s’escapen sense avisar. Llavors els colors de l’habitació semblen més vius, els mobles i les prestatgeries es mouen amb llibertat decorativa. S’escolten somriures i converses.
Caminar per la vida és dur i l’existència complicada per això és una sort trobar-se amb algú net d’impureses. Sense contaminar. Apareixen forces i raons ocultes. Ens engrandim. I inventem sota l’influx d’una mà tendra, d’una paraula amiga, d’una ràpida mirada. I són moments en els que coincidim amb la nostra ànima i la sentim més viva que mai.

Comentaris