NO SÓC INDEPENDENTISTA

Aprofitant les tranquil·les hores d’estiu vaig anar amb la família ha prendre uns gelats. Estaven asseguts a la terrassa de la gelateria, quan em vaig fixar que a la taula del costat hi havia assegut un home, que portava un clauer i la funda del telèfon mòbil amb l’enganxina de l’estelada. No amago que se’n va passar pel cap si l’home també portaria tatuada l’estelada en alguna part del seu cos. El cas és que aquest símbol em va fer despertar del meu estat de sopar estiuen, i va activar la sinergia de les meves neurones.

El proper 27 de setembre el calendari ens portarà a una nova cita electoral: les Eleccions Autonòmiques. Unes eleccions que venen centrades per la qüestió identitària: la Catalunya independent, i jo no deixo de preguntar-me què passa i passarà amb la Catalunya social; perquè no ens enganyem la campanya independentista no se centra en els temes més conflictius que patim tots els que hi vivim a Catalunya: l’atur, les retallades en sanitat, en educació i en serveis socials; no es manifesta sobre la política de privatitzacions del govern català, ni participa en cap proposta.

L’independentisme ha generat la il·lusió de què la independència resoldrà totes les qüestions econòmiques i financeres de Catalunya, és a dir, que serem més rics, i clar com bons catalans que som, la pela mana, i veig com cada dia més engrescats, pel fet monetari que no pas pel solidari, s’afegeixen a la causa independentista. I així com si fos un mantra tibetà, vaig escoltant: serem més rics, més rics, més rics...; però jo no m’ho crec perquè veig com estan manipulant la crisis econòmica per vendre cortines de fum, sinó per què necessiten crear un nou partit: Junts pel Sí, amb una llista que diuen que no està formada en la seva majoria per politics però si guanyen, mira per on, el Sr. Artur Mas tornaria a ser el President; perquè estan utilitzant opinadors a través dels mitjans de comunicació per estendre la idea de què la independència serà la sortida a la complicada situació econòmica i laboral; perquè han treballat de valent per ensorrar la idea del catalanisme com una ideologia que aspirava a defensar tot allò català però també la reforma i modernització d’Espanya.

Catalunya serà més plena quan el futur de Catalunya passi per treballar pel benestar de les persones, perquè no hagi pobresa, perquè hi hagin menys desigualtats, i perquè tots plegats els d’aquí i els d’allà siguem un poble unit.

Transformada la independència en la idea principal de la política catalana, si guanya l’independentisme, jo em pregunto continuarà essent Catalunya una terra d’acollida?

Badalona, 31 d’agost de 2015