UNA PORTA PEL SILENCI

 És un dia solejat de març. El rellotge de l’església marca les dues. El vell monestir, voltejat de camps i d’horts, conviu amb pedres plenes d’història en el silenci dels segles. El claustre envellit rep les ànimes de frares que visiten el monestir sustentats per un pesat fil d’amor i d’esperança; davant les capelles de Sant Damià i la Mare de Déu dels Àngels, els monjos s’agenollen i preguen. Mentre les ànimes benaurades ronden les dependències, la il•lusió s’estén entre les columnes del claustre quadrat volent construir en l’aire, la possible reforma i revitalització d’aquest emblemàtic edifici.

Silenci i soledat. La fe es cobreix de pau. Un lloc sagrat. Un lloc pel prec, la reflexió i la humilitat. Descans de cos, repòs d’ànima. Contemplar. El monge, a traves de la finestra, observa el vol dels ocells, el desplaçament lent dels núvols, la fulla que cau i, percep com allò invisible es fa visible. Mira amb els ulls de dins i amb els de fora, i sap que no hi ha fora ni dins, que tots els éssers compartint la mateixa llum i la mateixa nit. Des de la seva cel•la i la seva soledat sent: la poesia del silenci.

Sense altre soroll que el d’una gota de tinta i una minuciosa cal•ligrafia, el monge franciscà relata la historia de l’antic monestir gòtic de Sant Jerònim de la Murtra, situat en el Vall de Betlem, proper a la ciutat de Badalona. El monestir, que aquest any celebra el seu sis-cents aniversari, va ser fundat per la comunitat de l’orde dels Jerònims; a l’any 1835 es va cremar una part i llavors va estar protegit per mans privades que varem fer del cenobi un lloc per l’estiueig i l’espiritualitat. Finalment el monestir va ser salvat per Francesca Güell (una de les filles del mecenes d’Antoni Gaudí) que va comprar la part principal de l’edifici per restaurar-la i transformar-la en un espai per a què les persones trobessin la pau. L’any 1974 va ser declarat Monument Historicoartístic i l’any 2014 va ser declarat bé cultural d’interès nacional.

El monestir de Sant Jerònim de la Murtra replegat en si mateix ens ofereix un espai interreligiós i intercultural per la comprensió de l’ésser humà, pel respecte i el reconeixement de la diferència; un lloc per qüestionar-se un mateix en lloc d’autofirmar-se; un lloc per reflexionar sobre la consciència, els valors i la religiositat o el misticisme; un lloc per pensar, per entrar en contacte amb la naturalesa; un lloc pel diàleg, per la cohesió de la ciutat; un lloc on el bé es bellesa, la bellesa és silenci, i el silenci és poesia.

Badalona, 4 de març de 2016