ASSIGNATURA PENDENT

Entre ullada i ullada,
davant una gran pantalla encesa.
Sí, Sí, Sí.
T'he vist i t'he sentit.
A prop i llunyà,
seriós i divertit,
callat i garlaire.
El negre em crida, i
un fill vermell
em filtra on estàs.
Hi ha tantes formes d'amar,
la sents?
No tinguis por no m'aproparé;
la multitud de gent m'impedeix el pas,
però el meu cor està tan a prop de tu!
Tanco els ulls, tot es dissol i només restem
Tu i Jo.
------------------------------------------

Estimat, només tu encens el foc ardent
del meu cor
en aquest precís instant et busco entre els ulls de la gent,
et busco entre cadires alineades,
busco fora de mi, la teva imatge,
la que tinc penjada a la meva memòria.

-------------------------------------------

En aquells breus dies
de boira,
quan passejaven de prop,
quan els abrics eren un destorb,
en aquells breus dies
de neu i calima,
quan ens van mirar
l'un a l'altre
des de finestres secretes.
En aquells dies de fred,
quan la pell dels nostres cossos
emanava l'ardor d'un desig encobert.
Ara en aquest dies de sol,
en què la teva absència és real
i crema la meva pell,
no hi ha bàlsam
que pugui alleugerir el teu record
i refredar el foc de la meva estimació.