BAETULO

El dia m’acompanya a fer memòria. Els meus orígens se situen cap l’any a 100 a.c. El romans van construir-me sobre el Turó d’en Seriol i em van batejar amb el nom de BAETULO. Inicialment vaig ser habitada pels veterans de l’exèrcit. Durant l’Edat Mitjana em vaig anar expandint. Vaig ampliar el centre urbà i vaig formar un nucli rural amb les masies més properes.
En el segle XIX, vaig convertir-me en una de les ciutats més boniques i importants d’Espanya. Van aparèixer les primers fàbriques dedicades a l’alimentació, al tèxtil i als productes químics. Tocant a les fàbriques, els industrials i gerents van aixecar les seves vivendes d’estil modernista. En l’actualitat aquests edificis formen part del meu patrimoni artístic.
Durant la primera meitat del segle XX vaig mantenir les activitats marineres i vinícoles. Però va continuar essent la indústria una de les meves bases primordials. A partir dels anys cinquanta vaig tenir un espectacular creixement demogràfic i urbanístic amb l’arribada de les primeres onades migratòries. Gran part del meu patrimoni cultural restà aglutinat en el barri de Dalt la Vila. Aquesta part era el meu nucli urbà abans de què fos expandint-me envers la platja, però encara continua essent una peça crucial dins del meu cor. Tinc una joia molt dolça, el museu, que es troba situat a la confluència de la Via Augusta i el carrer de les Termes Romanes. Va ser inaugurat en 1954, i alberga els meus records com antiga Baetulo romana. La peça més representativa i que més estimo és la Venus, figura de marbre que representa a la deessa Afrodita i que data del segle I a.c. El museu guarda les termes, les restes d’un carrer i alguns comerços, i la xarxa de clavegueram. Encara conservo la Tabula Hospitalis, una inscripció en bronze de l’any 98 d.c. on apareix per primer cop el concepte baetulonensis, badalonins.
Si rodeges l’edifici del museu envers la dreta arribaràs a la plaça de Barberà on trobaràs la Torre Vella. Aquesta torre va ser la residència dels grans senyors feudals. Es va construir al segle XIII, encara que la façana sigui del segle XVI, d’estil renaixentista. Al costat de la Torre Vella, veuràs l’església de Santa Maria, construïda en el segle XVIII sobre les restes d’un temple romà. La seva façana és d’estil neoclàssic. L’església i la Plaça de la Constitució constitueixen el centre històric de Dalt la Vila. Si cercles l’església, arribaràs al carrer Lladó, on es conserva una casa romana del segle I. És un edifici senyorívol d’una sola planta, i les seves habitacions estan disposades al voltant d’un atrium o pati.
Torna a l’església de Santa Maria i creua la Plaça Font i Cussó, en direcció a la Plaça de la Constitució. Podràs comprovar com l’empedrat segueix la trama de les antigues cases romanes. Finalitza el teu recorregut a la Plaça de Sant Antoni de Pàdua. La casa Blanch de les Eres és una de les poques masies urbanes que em queden. No es coneix amb exactitud quan es va construir, però se sap que es va reformar al segle XVIII.
Sóc la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, i tinc una població jove i dinàmica. La mesura d’edat dels meus habitants, diuen que és de les més baixes d’Espanya. Malgrat això, la meva empremta com antiga Baetulo romana confirma que sóc un municipi amb més de 2000 anys d’història, que gran!, i per continuar fent història junts et convido a que algun dia vinguis a conèixer-me. Diuen algunes veus que a vegades l'esperit d'un romà passeja pel barri històric de Dalt de la Vila, i que aquells que tenen la sort de veure'l gaudeixen d'un any ple d'amor i fortuna.