EL VIATGE


A tu que t'estimo. T'estimo i t'escric. Vaig començar aquest viatge sola. No li vaig demanar permís a ningú i, vaig encendre el motor del cotxe que iniciava el trajecte cap l'infinit, i va ser d'imprevist, sense pensar-lo. No li vaig contar a ningú les meves intencions, ni als més propers ni als més llunyans. Algú em va donar una petita pista i no vaig mirar enrera. No vaig titubejar i, vaig pensar tan sols en els meus desitjós secrets. Vaig pensar: - per fi començo el meu viatge, aquí comença la meva llibertat i, així va ser, sentint-me lliure i espontània...

Viatgera!. Vaig veuré que no era tan complicat donar el primer pas, per iniciar, el viatge que porta a la llibertat. Una decisió com aquesta no es canvia per res i un comença a gaudir del plaer de la solitud... Vaig aprendre a recórrer la carretera i a observar en què estacions del camí havia d'aturar-me i en quines havia de continuar. Vaig saber on podia descansar quan el viatge es tornava esgotador i vaig saber en qui podia confiar. Vaig aprendre com es viatja amb un mateix per a què el recorregut es convertí en un camí d'èxit i coneixement.

Vaig veuré continents i illes. Vaig mirar paisatges subliminars. Vaig intuir per on havia d'anar. Vaig escoltar amb claredat allò que em murmurava el meu món oníric. Viatja sola! vaig pujar al cotxe amb determinació, perquè totes les persones que estimen de cor, estan predeterminades a realitzar aquest viatge cap l'interior.

Comentaris