HUMANS

Quelcom ha succeït. El cel s'ha vestit de soledat. Els ocells han emigrat. La gent camina com si portés una càrrega pesada al damunt de les seves esquenes. Han perdut el somriure dels llavis i, els seus ulls la claror de la il·lusió.

Al mig de la vorera hi ha un tros de blau, una mica més amunt hi ha un trosset de groc, al costat d'un arbre una part de verd i, a un racó de la filera està un vermell desorientat.

Quina llàstima l'Arc de Sant Martí s'ha trencat!, els seus colors s'han escampat i, els humans han deixat de somniar, només la innocència d'un cor net els tornarà ajuntar.