HUMITATS

Humiteges els meus llavis amb la teva llengua, els sento vius. T'apropes i m'agafes per la cintura. Em treus els cabells que em tapen el coll. Noto la humitat dels teus llavis a la meva gola. El món s'ha aturat. Només la passió dels nostres cossos marca el temps i l'espai que ens envolta. Em treus delicadament la roba. Sento que les meves ànsies de luxúria em volen raptar però tu les saps relaxar. Vas obrint, de mica en mica, la meva aixeta, intento controlar el meu cabal però sé que d'un moment a l'altre les meves aigües vessaran i, tu en beuràs.

Comentaris

mireias32 ha dit…
mmm un texto que hace sentir, pensar, desear, te mereces el voto que te doy, me gustan los blogs en los que todo tiene cabida, y mas si los textos estan escritos con tu sensibilidad.
Te invito a visitar el mio, y si lo que en el ves te gusta, te hace sentir...agradeceré tus comentarios.
http://ladybourbon.blogspot.com/
Te ruego me disculpes por no escribirte en catalán, lo hablo y lo leo pero no lo escribo
Besos