PETJADES DE VIOLÈNCIA

" La plaça plena de gom a gom. Els sol i els coloms s'afegeixen a la concentració. Silencis d'atemptats, silencis d'assassinats, silencis de pors. Silencis. Morts de fills a mans dels pares, maltractaments de dones a mans dels seus marits o parelles... que ens està passant en aquesta societat benestant?
Vivim en una societat que proclama a veus alçades conceptes com igualtat, solidaritat, llibertat, justícia social i, malgrat això cada cop més sovint s'està perdent el respecte entre les persones, el respecte de la col·lectivitat, de la persona envers la persona. Vivim en una societat que permet un cert grau de violència quotidiana, petites violències silencioses que subsisteixen amb normalitat: deixem de creure en algú i l'arraconem per a què es vagi eixugant de mica en mica; deixem d'estimar algú i en lloc de voler la seva felicitat, volem la seva destrucció.
La plaça, ens acull una altra vegada. La plaça és el lloc de concentració de emocions compartides, de sentiments que es fan silenci, de sentiments units per cinc minuts de lleialtat... El rebuig per l'assassinat d'una veïna de Badalona es deixa sentir en les mirades dels presents, en el dol que es manifesta en els rostres continguts. Foc. Les flames recorren el nostre pensament, els nostres sentiments, el nostre cos i el nostre esperit. Silenci. Mort. Violència de gènere. "