MISSATGE EN UNA AMPOLLA

Missatge en una ampolla

Me n’hauria d’anar a dormir però no puc. El pensament m’atabala. He d’escriure una petita reflexió sobre el tema “matèria morta”. Reconec que el tema no és del meu gust i que em consta lligar alguna cosa amb una mica de sentit. Estic asseguda davant l’ordinador. La pantalla roman en blanc. Al meu voltant tot és silenci. Tothom dorm, fins i tot el lloro. Em crida l’atenció un envàs que està en un raconet de la llibreria; és de cristall i és buit, la base és rodona i el coll allargat; té un disseny original. Aquesta ampolla, que abans era plena de vi, va ser un regall d’un amic que la va portar de la Toscana. Un vi exquisit, nèctar dels Déus! L’ampolla està morta, quieta i resignada. Què podria fer amb ella?: la llanço a les escombraries?, seria una possibilitat; la pinto i la decoro, art deco?, en seria una altra; o escric una carta i la llanço al mar, seria una tercera opció. Aquesta darrera possibilitat m’agrada, l’ampolla deixaria de ser un objecte inert, indiferent i passiu, i passaria a ser la protagonista del meu relat. Les paraules al seu interior batejarien com si fossin el seu petit cor. Ja no seria una ampolla freda i apàtica, seria l’ampolla viva, l’ampolla plena de paraules, a la recerca d’uns ulls que desxifraren el seu secret interior. Guardo tot allò que he escrit en un document. Deixo obert l’ordinador, no fos el cas que el pensament encara em donés alguna alegria més. M’aixeco de la cadira i m’apropo a la llibreria. Agafo l’ampolla amb cura i l’acarono. De sobte sento, que ja no podria prescindir d’ella, que té el seu lloc reservat al costat dels llibres, entre la petita Torre Eiffel i la Torre inclinada de Pisa. Sento una mica de fred, miro el rellotge, fa una estona que han tocat les dotze de la nit. Estic completament desperta, el somni descansa a altres habitacions. Continuo dialogant amb les meves dèries. La nit facilita aquesta comunicació creativa. Quina seria la classe de missatge que ficaria dins de l’ampolla?. He de descartar la possibilitat d’escriure una carta d’amor, a l’Abraham no li agradarà; podria ser una reflexió filosòfica sobre la llibertat d’avortament per a les dones; una reflexió sobre el llibre La modernitat líquida de l’autor Zygmunt Bauman; una reflexió sobre el darrer viatge de la vida, la mort. Podria escriure de moltes coses i ficar-les al seu interior, però potser només una sola frase podria ser un missatge per algú: “la ciència és el camí més curt envers Déu”, “les hores no serveixen per res si no saps que fer amb elles” o “no importa allò que som, sinó allò que fem amb el que som”... La son entra a l’habitació i em reclama. Camino silenciosament cap a l’habitació no fos el cas que el lloro és despertí. Demà serà un altre dia. Bona nit.

Comentaris