RECORD OBERT, RECORD TANCAT


Record obert, record tancat

Comença la primavera, a les set del matí encara fa fred, es vesteix i surt cap a la feina. Compra el diari, per saber que succeeix al món. La circulació cada dia és més densa. Aparca el cotxe als aparcaments del costat de la platja. Abans que arribi el tren s’atura per veure el mar. De lluny veu un vaixell que es dirigeix cap el port. Sent que la mar vol retenir-lo però els deures tiren de la seva consciència plena de responsabilitats. Arriba el tren.

El tren va ple de gent. Un seient, al costat de la finestra, ha quedat lliure per a ell. Les imatges de la ciutat passen a gran velocitat. Al seu costat un nen jove llegeix un dels llibres del Harry Potter, i al seu davant una dona madura mira una d’aquelles revistes d’actualitat, porta unes sabates de color verd pàl·lid, que criden la seva atenció. Un somriure li creua la cara d’un costat a l’altra, sembla una dona feliç. I ell, és feliç?

El tren s’atura a l’estació de Sants, i mentre les portes s’obren, ell seus ulls es tanquen només un instant. Respira, i pensa que cada dia és una nova resurrecció.

Quan arriba a l’oficina, ella ja està seguda davant l’ordinador. La mira de reüll, sense fer soroll, i recorda allò que ella li va contar, un dia de primavera, sobre la seva vida, i a la vegada pensa que a ell també li agradaria volar. L’agradaria contar-li el seu secret però no pot, és tan fàcil: tot està als ulls! elevar-se i descendir, obrir i tancar. No pot explicar-li, perquè, això pertany al món dels somnis, i sap que ella no ell creuria.

Comentaris