LA MIRADA FUGAÇ

La mirada fugaç,

Sona el timbre de casa, miro per l’espiera i veig des del petit espai que acapara l’ull, a un home d’ulls negres i pestanyes llargues. Va vestit de taronja i al seu costat li acompanya una ampolla de butà. Penso que es deu haver confós, perquè no he cridat a cap venedor de butà. Obro la porta i li faig saber de la seva equivocació. Sospito que el món està cada dia més ple d’equivocacions: equivocats amb les inversions immobiliàries, equivocats amb la pressa lleugera de decisions, equivocats amb ..., i així en aquesta roda d’equivocacions anem passant.
La mirada fixa del butaner m’ha recordat l’esguard d’algú. Aquesta classe de mirades clarividents no són massa ben vistes a la nostra societat, són mirades que donen la impressió de què vagin a desentranyar tots els teus secrets, tots els teus anhels. Avui envoltats de mirades passatgeres, passem de llarg d’una persona a altra, perquè sembla que a aturar-nos a mirar l’altre és donar-li una importància que no volem reconèixer; però si pel contrari ens aturem a una mirada penetrant veurem uns ulls que ens transmeten proximitat, permanència; una mena d’ulls que ens parlen més enllà de les paraules.

Comentaris