Soroll de joventut

Les arrugues no fan soroll però si una presència callada de la seva inesperada existència; han aparegut de prompte, sense avisar, conjuntament amb la llisor pansida de la pell. L’apropament de la vellesa va arribant: molèsties, xacres i altres disfuncions, i amb aquestes senyals que venen de mica en mica comencem a comprendre la fugacitat de la vida i dels seus plaers.
Als carrers de les ciutats el soroll dels joves, la seva alegria, la seva fluïdesa, la seva immediatesa, el seu desig... contrasta amb la lentitud de la maduresa, amb el desig de silenci, amb la recerca de tranquil·litat. Aquesta generació madura on les paraules i els comportaments terminen per contagiar-se d’aquest ritme lent i pausat vol allunyar de si mateixa qualsevol nostàlgia i record de primavera. Aquella edat pletòrica, plena de bogeries, de cossos en llibertat i de somriures oberts només restarà amagada a la seva memòria com un territori mític d’un efímer passat de joventut.

Comentaris