LA PIRULETA VERMELLA

LA PIRULETA VERMELLA

La despulla del seu paper de cel·lofana transparent i obre llicenciosament els seus ulls per observar tot el seu atractiu. La boca. Entreobre la boca, com si fos la primera vegada que se sent temptat. La mira, cada vegada la sent més a prop i llavors els seus llavis s’obren lentament, amb dolcesa i suavitat, la introdueix dins la seva boca i el seu cos vermell comença a tremolar. Tasta amb timidesa el seu bord i lentament va descrivint el seu cos entre els seus llavis com si la sentís per primera vegada, i la fica al seu interior per sentir-la plena i sencera. Llavors el desig neix als llavis i a la boca gaudint de mil i una sensacions. Entre totes, ella ha estat l’elegida amb suprema llibertat, per sentir l’olor de primavera i el sabor d’ardors prohibits.
Descansa la llengua als dents i la mossega amb tendresa, no vol fer-li mal; juga amb la fragilitat de la seva forma i un perfum dolç i estrany li envaeix de noves impressions llibertàries. I sent la boca plena d’imaginació, de dolcesa i de maduixa. I al desfer-la percep que el sabor és més fort i al fragmentar una miqueta el seu cos, sent la humitat del gust i del plaer. Nota com els llavis continuen amarats, la llengua mullada i com dins de la boca, naufraga el sabor d’una piruleta vermella i encisadora. Un senzill bé dins d’una economia complicada.