LA TELA
LA TELA,
La tela és fosca com la part oculta de l’ésser humà; la seva negritud cobreix algunes esperances, alguns anhels. Somnis morts, somnis que mai trobaran el camí correcte de la seva realització, il·lusions perdudes entre sanglots congelats. Gel que talla les entranyes quan el patiment obre les seves portes i corre a la seva trobada. Ulls mullats que senten la punxada d’un ganivet capaç de travessar totes les capes de l’ésser; vestidures que al llarg dels anys han anat protegint-lo, i ara despullat de qualsevol sentiment tremola indefens amb tota la intensitat del món, sentint cada dia més a prop la seva dissolució. El cel està al seu pensament. Cel infinit que no pot tocar, però que mira des de la seva petita existència, bellesa excitadora d’emocions i de sensacions intenses. Plou. Gotes de pluja que calen, calladament, fins ensorrar totes les seves resistències. Pensaments eterns que viatgen des de la terra al cel, del cel a la terra, cercant històries d’éssers humans que dialoguen i conversen des de l’enteniment i la comprensió. Set de vida; aigua transparent que es precipita amb força pel riu d’una memòria finita, estavellant-se dins la immensitat d’oceans plens de misteris i d’encants, de silencis i de remors, de colors i de tonalitats. Alquímia de color que permet transformar l’argent en or, la guerra en pau, la tristor en alegria, la ignorància en coneixement i l’obscuritat en llum. Llum de blau, de cel, de mar, d’ulls, de pluja, d’inspiració, d’alegria, d’interès, de confiança, d’amabilitat... Blau d’univers infinit: blavós, blavenc, blavís, atzur, blau cel, blau marí, lapislàtzuli, blau d’ultramar, blau d’indi...blau entenedor dins del cor d’un ésser humà.
La tela és fosca com la part oculta de l’ésser humà; la seva negritud cobreix algunes esperances, alguns anhels. Somnis morts, somnis que mai trobaran el camí correcte de la seva realització, il·lusions perdudes entre sanglots congelats. Gel que talla les entranyes quan el patiment obre les seves portes i corre a la seva trobada. Ulls mullats que senten la punxada d’un ganivet capaç de travessar totes les capes de l’ésser; vestidures que al llarg dels anys han anat protegint-lo, i ara despullat de qualsevol sentiment tremola indefens amb tota la intensitat del món, sentint cada dia més a prop la seva dissolució. El cel està al seu pensament. Cel infinit que no pot tocar, però que mira des de la seva petita existència, bellesa excitadora d’emocions i de sensacions intenses. Plou. Gotes de pluja que calen, calladament, fins ensorrar totes les seves resistències. Pensaments eterns que viatgen des de la terra al cel, del cel a la terra, cercant històries d’éssers humans que dialoguen i conversen des de l’enteniment i la comprensió. Set de vida; aigua transparent que es precipita amb força pel riu d’una memòria finita, estavellant-se dins la immensitat d’oceans plens de misteris i d’encants, de silencis i de remors, de colors i de tonalitats. Alquímia de color que permet transformar l’argent en or, la guerra en pau, la tristor en alegria, la ignorància en coneixement i l’obscuritat en llum. Llum de blau, de cel, de mar, d’ulls, de pluja, d’inspiració, d’alegria, d’interès, de confiança, d’amabilitat... Blau d’univers infinit: blavós, blavenc, blavís, atzur, blau cel, blau marí, lapislàtzuli, blau d’ultramar, blau d’indi...blau entenedor dins del cor d’un ésser humà.
Comentaris