LA TELEVISIÓ UN MITJÀ EFÍMER
La televisió un mitjà efímer,
Apago la televisió i em pregunto, és que no hi ha responsables que es plantegin que està passant amb alguns mitjans de comunicació? És què ningú es belluga a la cadira al donar la retransmissió de mentides, violència i insults?
Aquesta indiferència de compromís social no tan sols la troben en programes de famosos i femelles de llavis i pits operats, sinó també en programes de cinquanta-nou minuts on temes importants com la política són tractats de forma lleugera i superficial. La televisió actual només vol productes en sèrie, barats, sense cap mena de transcendència ni de reflexió.
Sóc conscient que la televisió és un mitjà efímer i d’entreteniment, i que mai assolirà la profunditat per exemple de la literatura i de la filosofia, però això no vol dir que no tingui en compte el seu deure social, i inclús el seu deure estètic. El poder de mobilització i de ressò de la televisió és impressionant, però sembla ser que els seus encarregats, directors i supradirectors no volen adonar-se de la responsabilitat educativa, formativa i informativa d’aquest mitjà de masses. Un exponent més que mostra que davant el factor econòmic tot resta anul·lat.
Només dir que és una llàstima que la televisió amb programes plens de xafarderies i superficialitats, desaprofiti aquesta eina bàsica per a la formació, per a l’educació, per a la preservació del planeta, per a la difusió dels quasi desapareguts valors humans, per a la pau i la solidaritat, i per a la democratització de la nostra societat.
Apago la televisió i em pregunto, és que no hi ha responsables que es plantegin que està passant amb alguns mitjans de comunicació? És què ningú es belluga a la cadira al donar la retransmissió de mentides, violència i insults?
Aquesta indiferència de compromís social no tan sols la troben en programes de famosos i femelles de llavis i pits operats, sinó també en programes de cinquanta-nou minuts on temes importants com la política són tractats de forma lleugera i superficial. La televisió actual només vol productes en sèrie, barats, sense cap mena de transcendència ni de reflexió.
Sóc conscient que la televisió és un mitjà efímer i d’entreteniment, i que mai assolirà la profunditat per exemple de la literatura i de la filosofia, però això no vol dir que no tingui en compte el seu deure social, i inclús el seu deure estètic. El poder de mobilització i de ressò de la televisió és impressionant, però sembla ser que els seus encarregats, directors i supradirectors no volen adonar-se de la responsabilitat educativa, formativa i informativa d’aquest mitjà de masses. Un exponent més que mostra que davant el factor econòmic tot resta anul·lat.
Només dir que és una llàstima que la televisió amb programes plens de xafarderies i superficialitats, desaprofiti aquesta eina bàsica per a la formació, per a l’educació, per a la preservació del planeta, per a la difusió dels quasi desapareguts valors humans, per a la pau i la solidaritat, i per a la democratització de la nostra societat.
Comentaris