SENSE TU

Sense tu

Em recordo
de tu,
i no en tinc prou
amb els teus ulls,
amb la teva veu.

Em sedueix
aquest joc de paraules

vives,

inquietes,

juganeres.

Recordo el teu somriure
i, desitjo,
tornar a veure’t
amb l’alegria neguitosa
de la primera trobada
de la primera paraula viva.