PRIMER POEMA DE DESEMBRE

Primer poema de desembre

En l’embrollada xarxa neuronal
vaig elaborar una història plena de paraules.
No hi ha secrets en l'amistat
reconstruïda des de la memòria.

Mai no vaig pensar que seria un jardí
tan ple de paraules belles.
Vaig projectar un jardí amb aroma
de lavanda, gessamí i roses
una altra manera de provocar-te.

Escrit des de l’est mirant cap el nord.
I oloro platges de naturalesa idíl·lica,
I miro boscos de vegetació desbordada.
I des de la foscor de la nit
i des del silenci de tots els sorolls
em pregunto: quan tornaràs?

El perfum del jardí
traspassa tots els llindars,
nord, sud, est i oest.
Que bé has recollit, amic, estimat
tantes paraules llançades a la vora del mar.

El temps, la memòria,
continuen omplint-me de tu.
La paraula, el record,
continuen omplint-me de tu.