QUART POEMA DE DESEMBRE

Quart poema de desembre,

Amb una espelma petita
il·lumino una part de mi que no coneixes,
el nadó que he alimentat de tu
en els meus pensaments.

T’he inventat i reinventat cada dia
durant set llargs mesos;
amb el fred i la calor
amb paciència i amb un urgència,
des de la soledat
i des de la companyia
amb imatges i amb paraules.

I t’he vist de prompte
creuar un carrer
aturar-te en un semàfor
davant el mirall d’una botiga.
Eres tu.

El destí que fa les seves tirades
ens va presentar una tarda de primavera.
Després la mateix roda ens va separar
però em vaig quedar prenyada de tu
i encara continuen naixen paraules
que invento i reinvento
en la part que no coneixes de mi.


Comentaris

un magnifico blog

un abrazo desde Reus
Ot Roe ha dit…
sueper tendre...i alhora arrriba més enllà de la primera llegida..enhorabona...si et ve de gust et convidoo al meu bloc....

http://relatscurtsotroe.blogspot.com/

salut!!