PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

19 d’abril 2010

RECORD

Arriba la nit, es tanca la llum. Han marxat els familiars, els amics, les amigues, els relataries... tots els convidats; alguns sense preses, altres amb la rapidesa que criden els esdeveniments humans i familiars. I a la sala encara resta el ressò de les paraules pronunciades, continua l’eco de les veus que han expressat tots els sentiments i tots els afectes per la pèrdua de l’amic. El verb ha donat vida a la mort, i ha fet del pla inferior, el nivell superior de l’existència humana. Els discursos entreteixits d’amistat, de records, de presències, de paraules no dites i de sentiments compartits, han pres el protagonisme d’un encantament que ha donat alè al cos que va marxar i ha invocat l’ànima de l’amic que sempre viurà en el record de tots els que el varem conèixer i el varem apreciar.
Amb les llums apagades i el carrer silenciós, continua esmunyint-se per la sala el so de les paraules pronunciades per l’amic enyorat. Un acte màgic organitzat per ànimes amigues que han sabut transmetre de manera entranyable a tots els presents: que ell, sempre hi serà viu, pas endavant i pas endarrere, entre el grup dels “Crancs”. I passarà el temps i la paraula encisadora continuarà lligant els fills invisibles del conjur d’una amistat construïda des de la paraula i des de l’amistat.

Una mirada escrita
des del record,
la paraula i el cor.

Una mirada narrada
des l’ensenyament de la M.;
des de la presentació de la S.;
des de la veu radiofònica de la M.;
des de la gramàtica lingüística de l’A.;
des de la paraula poètica del M.;
des de la professionalitat compartida de l’E.;
des de la imatge plasmada de la L.

Una mirada escoltada i acompanyada
per melodies de passat en veus de present.

Una mirada, un home:
ELL.
Les seves paraules tindran sempre
la vivesa i la grandesa dels homes recordats.

Quan passin els anys
la seva impremta
tindrà el sabor
dels records ben guardats i ben estimats.

Tanquem la llum.
Continuem el camí,
i acceptem que la vida té final.
Una llum il•lumina
l’altra banda
aquella que un dia creuarem
per viure una altra edat,
un altre temps d’eternitat.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas