RECORD

Arriba la nit, es tanca la llum. Han marxat els familiars, els amics, les amigues, els relataries... tots els convidats; alguns sense preses, altres amb la rapidesa que criden els esdeveniments humans i familiars. I a la sala encara resta el ressò de les paraules pronunciades, continua l’eco de les veus que han expressat tots els sentiments i tots els afectes per la pèrdua de l’amic. El verb ha donat vida a la mort, i ha fet del pla inferior, el nivell superior de l’existència humana. Els discursos entreteixits d’amistat, de records, de presències, de paraules no dites i de sentiments compartits, han pres el protagonisme d’un encantament que ha donat alè al cos que va marxar i ha invocat l’ànima de l’amic que sempre viurà en el record de tots els que el varem conèixer i el varem apreciar.
Amb les llums apagades i el carrer silenciós, continua esmunyint-se per la sala el so de les paraules pronunciades per l’amic enyorat. Un acte màgic organitzat per ànimes amigues que han sabut transmetre de manera entranyable a tots els presents: que ell, sempre hi serà viu, pas endavant i pas endarrere, entre el grup dels “Crancs”. I passarà el temps i la paraula encisadora continuarà lligant els fills invisibles del conjur d’una amistat construïda des de la paraula i des de l’amistat.

Una mirada escrita
des del record,
la paraula i el cor.

Una mirada narrada
des l’ensenyament de la M.;
des de la presentació de la S.;
des de la veu radiofònica de la M.;
des de la gramàtica lingüística de l’A.;
des de la paraula poètica del M.;
des de la professionalitat compartida de l’E.;
des de la imatge plasmada de la L.

Una mirada escoltada i acompanyada
per melodies de passat en veus de present.

Una mirada, un home:
ELL.
Les seves paraules tindran sempre
la vivesa i la grandesa dels homes recordats.

Quan passin els anys
la seva impremta
tindrà el sabor
dels records ben guardats i ben estimats.

Tanquem la llum.
Continuem el camí,
i acceptem que la vida té final.
Una llum il•lumina
l’altra banda
aquella que un dia creuarem
per viure una altra edat,
un altre temps d’eternitat.