RECORDAR, CONTEMPLAR I ESTIMAR

Recordar, contemplar i estimar,

Recordar em posa nostàlgica però no he pogut evitar que de sobte hagin aparegut algunes imatges relacionades amb l’època de la meva infància. Al contemplar el gronxador, les palmeres, la font i la plaça m’apropo de manera molt viva a aquell enyorat paisatge familiar. Em veig de la mà de la mare anant a buscar al pare, quan arribava del treball, allà on actualment està l’estació de metro de Pep Ventura, assaboreixo el sabor dels primers sucs de taronja al restaurant Marquina, els primers jocs de sorra i els primers berenars de xocolata al parc de la plaça, la benedicció de la Palma el diumenge de Rams al col·legi Salesià, les visites a la fira de mostres infantil i juvenil que s’instal·lava, fa molts anys, a la plaça dels Països Catalans.

El temps ha passat i la plaça ha canviat la seva aparença amb la construcció del nou aparcament, els nous fanals, els nous bancs i la nova zona de jocs. Un nou indret urbanístic que ens apropa a comprendre que els espais públics de la ciutat són espais plens de significació i que dins de la seva ubicació en l’estructura urbana de la ciutat, faciliten el diàleg dels grans i el joc dels més petits. Aquests paisatges naturals són la naturalesa de la vida quotidiana; llocs per passejar, conversar, jugar i estimar.

A la tarda quan els nens surten de l’escola i la plaça s’omple de jocs, i la il·lusió de la infància ho penetra tot, quan s’apropa l’esport, la música, el ball, el conte, la màgia...a la quotidianitat de les places, quan en el carrer els protagonistes són els nens. Tot resulta més fàcil perquè al plantar jocs en l’asfalt, el temps ens mostra que amb posterioritat això creix en reconeixements, vivències, creativitat, idees i tots comencem a sentir-nos identitaris d’una ciutat plena de rostres i de possibilitats.