EL SILENCI I LA PARAULA

El silenci i la paraula,

La porta s’obre i dins de l’estança no hi ha veus, no hi ha un jo ni un altre que es reconeguin; arraconats darrera el combat resten les cendres de la lluita mantinguda entre l’home de la llum i l’home de l’ombra. Passat el temps d’aquestes cendres ressorgirà un nou ésser, aquell que per damunt dels conflictes, implantarà l’harmonia que fa cessar tot conflicte i la bellesa entrarà en la vida individual i en la vida col·lectiva.
La porta s’obrirà i dins de l’habitacle hi haurà veus, hi haurà treballs compartits, solidaritat; hi haurà un jo i un altre que es reconeguin en la mirada, que caminaran en la mateixa direcció, construint ponts de certeses compartides. Hi hauran rostres honestos, i les ombres ambigues i grisoses es transformaran en diàlegs plens de vida i de significat, i un logos amorós transformarà totes aquelles fal·làcies del passat en sentiments de veritat i de justícia. Un subjecte despullat de pors i d’indiferències alliberat en l’esfera ampla del coneixement i la creativitat vetllarà perquè el diàleg democràtic continuï essent el lligam entre els éssers humans.

Comentaris