PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

08 de febrer 2012

UNA ESTRANYA SENSACIÓ


Tinc una estranya sensació: quelcom va ocórrer. Veig la porta gris tancada, de prompte s’obre. Entra un personatge. És alt, vesteix elegantment. El coneix, és l’home que mai somriu. És l’home que sempre està enfadat. Però avui el noto distint. Els llavis entreobert, humits; els ulls brillants, alegres; el gest distés, suau. Porta quelcom en les mans. Ah! són llibres. L’home, que avui no està enfadat, ha portat llibres de regal. Són llibres divertits; alguns són d’aventures, altres són romàntics, altres són llibres d’economia o de política. Veig que el personatge inventat s’apropa, i amb un somriure cordial i humà, damunt la taula, em deixa un llibre de poesia.
Mai oblidaré la impressió que em va causar quan de prompte com si d’un huracà es tractés va començar a recollir tots els llibres: el de poesia i el d’aventura, el de política i el romàntic i els va llançar per la finestra. Què havia passat? doncs que el personatge no va poder aguantar la pressió que els llibres van fer damunt el seu cor; qui ama els llibres ama a les persones, qui no ama els llibres no pot amar a les persones. I ell no sabia estimar a les persones.


Escolto un soroll, la porta s’ha tancat.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas