PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

06 de març 2012

PARODIA


La parodi: és la recreació d’un personatge o un fet, utilitzant recursos irònics per a donar una opinió generalment transgressora sobre la persona o l’esdeveniment parodiat.

Just en el moment que sortia de casa va sentir un lleuger mareig que va anar en augment. Un munt de fotògrafs l’esperaven darrera el reixat del jardí. Va sentir com un flash li donava en la cara i va perdre el coneixement. El terra i els seus impressionants pits es van besar. De lluny una veu va cridar: - truqueu a una ambulància. L’ambulància va arribar ràpid i van traslladar a la jove a l’hospital de Ramon i Cajal. La infermera que la va atendre la va reconèixer al instant. Així que allà a la llitera amb una gran baixada de tensió es trobava la diva televisiva. Quan la infermera li va voler retirar els cabells de la cara, els dits cor i anular es van enganxar amb una de les llargues extensions rosses que li cobrien el cap. Com podia arribar a canviar la fisonomia dels famosos quan li treien tot el maquillatge! La cara de l’estrella estava pàl•lida, d’un blanc més semblant al d’un mort que al d’un viu. Qui diria que amb les sessions de toxina botulínica que devia portar el seu rostre presentés aquell estat tan deplorable. Els ulls de la dona que quan estava oberts plens d’excitació semblaven els ulls d’un gripau, ara tancats només deixaven veure les regates de moltes arrugues expressives. La infermera va creure que allà també s’havia d’haver ficat una mica de toxina encara que els ulls li quedessin una mica axinats. Però que devia d’importar un estirament més si aquella cara estava més tensa que les cordes que ella utilitzava per estendre la roba. Mentre la infermera preparava una injecció, la dona va fer un petit esternut, la infermera es va girar, i va observar que la dona començava a prendre consciència. La dona havia obert una mica els llavis, quin llavis més grossos! La infermera va pensar que allà el metge s’havia encebat introduint-li silicona con si fos el gall dindi de Nadal. Quan despertés de ben segur no pensava preguntar-li pas el nom del cirurgià que li havia fet aquells desarreglaments estètics. I el nas? mare de Déu pobreta si aquell nas estava més tort que les corbes del Congost de l’Hermida a Cantabrià.
De seguida que la infermera li va punxar la injecció al cull com si fos un torero en una de les seves millors faenes, la dona es va aixecar de cop com si fos una mòmia egípcia recent ressuscitada i, va començar a cridar com una boixa: -jo per la meva filla matooooooooooooooooooooooooooo.

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas